Creus o no creus


A la Barceloneta, la església de
san  Miguel del port, els veins estem acostumats a veure-la, des-de  que el barri nes barri, de fet, va fer va ser el primer edifici que es va construir -avui fa 255 anys. Potser aquesta és la raó per la cual molts daquests veins no ens hem adonat de que a l’edifici en qüestió li manca  un membre, que és precisament el que determina la seva activitat. Algú pot creure que en un estat laic com el nostre –on moltes escoles s’han vist obligades a treure els símbols religiosos– les esglésies han patit la mateixa sort, res més lluny de la realitat. La Gran Creu de granit que adornaba el temple, –sense cap intervenció humana o infernal–, queia de la part superior, al pis de l’entrada cinc minuts despres que els pocs fidels que assisteixen a missa l’haguesin abandonat. L’església de san Miquel ha format part activa en la vida del nostre barri. Sobrevisqué la guerra civil i va recolsar els moviments sindicals durant la dictadura, donant refugi als manifestants durant els moviments obrers de la época. Molts veins –com es el meu cas–, hem estat batejas, i ens hem casat en aquesta església, també els meus havis i els meus pares; als cuals a més a mes del cassament també sels va oficiar al cap de molts anys, la ceremonia de l’enterrament com a centenars de residents del nostre barri.   Es per aquest motiu que pensó que hauriem de fer una reflexió sobre la necesidad de presionar a la administración, al bisbat, o al departament de patrimoni urbà per que porti a terme la restitució de aquest elements que manquen a la façana de aquest edifici que forma part del nostre patrimoni cultural, i que posa de manifest  una vegada mes la desidia,  l’abandonament i el menyspreu que patim  a la Barceloneta per part de la administración. Vull fer émfasi en el fet que l’esglessia en qüestió s’anomena sant Miquel del port; ho dic per si aquesta entitat tan vinculada al nostre barri pogués amb un acte  de bona voluntat financiar l’obra. Estic segur que tant mossen Oriol com mossen Pau –l’actual rector i l’antic, els estarien molt agraits, igualment tots els veins del nostre barri que encara que sembla que hem aparcat la fé, mai no hem deijat de pregar en la intimitat,   –motius no ens manquen–. N’estic segur que una entitat com el port de Barcelona que en aquests moments fa una inversión millionaria per portar baixells de luxe a la Barceloneta no li donará l’esquena a una església que porta el seu nom.   

~ por vforner en enero 28, 2012.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: