El Pais i el pais

Que el país s’en va a la merda és una cosa que els catalans tenim assumit des que la desacceleració va passar a cridar-se crisi, però quan t’assabentes que el Pais amb majúscula s’en va a la merda, està clar que la realitat supera la ficció. El fet que el millor diari del nostra país –valgui la redundància– posi al carrer a la meitat de la seva plantilla ens fa témer que d’aquesta no es lliura ni el gat.  Avui he pujat a Barcelona per donar suport a un grup de professionals de la informació que es manifestava a la porta del diari, a Consell de Cent. Periodistes acostumats a cobrir la notícia, s’havien convertit –per primera vegada– ells en notícia. Bons amics dels quals a través de la meva modesta col·laboració amb aquest diari m’han permès conèixer el món del fotoperiodisme des de dins. El capital, els polítics, la banca ,i com no els mitjans, s’han conjurat per enviar aquest país a la merda; una “conjura dels necis” a la qual el País amb majúscula no podia faltar. La pregunta és sempre la mateixa: sr Cebrian “Pa que tant”.

~ por vforner en noviembre 7, 2012.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: