per si et cal ex honorable.

Per si et cal, ex  estimat ex honorable Pujol.

Ciutadans de Catalunya: avui em veig en la desagradable obligació de comparèixer davant vosaltres per donar una explicació sobre uns fets que se m’imputen, i pels quals us dec una aclaració. Com ja podeu imaginar, hores d’ara tota la maquinària tècnica amb el seu equip de profesionals, de CDC en contuberni amb els meus col·laboradors personals, professionals de la imatge, l’economia i l’advocacia, s’han posat a treballar amb una activitat febril 24 hores al dia 7 dies a la setmana per trobar un discurs que retorni la imatge i la dignitat a la meva persona. No els necessito, sempre he sabut tirar endavant tot sol. El que us haig de dir farà que comprengueu, que tot el que he fet en aquests últims 30 anys ha estat justificat, fins i tot, diría nescesari.

En primer lloc: Fa 30 anys vaig agafar les regnes d’aquesta “nació”, era un home compromès amb els meus ideals, sempre ho he estat, vosaltres em vau triar, em consta que vau dipositar la vostra confiança en la meva persona sense casi bé conèixer la meva trajectoria salvant algún que altre petit escandol com el malentès del cas “Banca Catalana”; malgrat això vaig ser el vostre president. Sóc un home religiós, amb una escala de valors que respecto seguint la seva ordre natural, en la cual tant per mí, com per a la majoria de catalans, el primer és la familia. Tinc 7 fills, i una esposa –a la qual respecto i admiro– companya inseparable i consellera, o millor podria dir col·laboradora, es la dona fidel que sempre roman darrere de tots els grans homes des dels temps de l’antiga Roma. Treure endavant una família no és tasca fàcil per a la majoria dels ciutadans, amb prou feines poden fer-ho amb dona i un fill. Jo ho he aconseguit amb 7, i estic molt orgullós, els mitjans no conten, la finalitat és el que val. Els he donat carrera a tots, hem viscut com a “reis”, en realitat aquest hagués estat sens dubte el meu destí a Catalunya si com diu la meva estimada Ferrusola no ens haguessin desnonat del “nostre” palau de la Generalitat.

En aquesta escala de valors li segueix “els diners”, per mí és sense cap ducte el segon factor mes important, alguns dels presents podria presumir en public que per a ell els diners són secundaris, però tots, inclòs ell sabríem que menteix, i jo avui i aquí m’he proposat dir la veritat. No hi ha poder si no esta recolzat per la riquesa, un rei, un president, qualsevol que pretengui exercir el govern d’una nació, sense diners, estarà en mans de les grans fortunes i serà un president titella. Jo no he volgut això per a Catalunya. He fet una bona feina, ¿algú s’atreveix a negar-ho?, tota la feina ben feta mereix una recompensa, i jo me l’he concedit, no és això el que esperem tots en la vida, una recompensa pels nostres sacrificis?, us juro sobre la bíblia que la meva major il·lusió seria que tots els catalans rebéssiu la vostra recompensa, encara que estic convençut que la major recompensa per a vosaltres radica en el fet mateix de ser catalans. Aquest no és el meu cas, jo aspiro a més, sóc ambiciós –no cobejós– la meva esposa ho és molt mes, i els meus fills, ni us explico, per aquest motiu i aprofitant els avantatges i prerrogatives del meu “excarrec” he donat regna solta a la meva habilitat per enriquir-me abrigallat sempre per aquest equip humà que és la família.

     Durant anys he tingut que suportar les pressions i les enveges d’altres presidents autonòmics, i de mes a munt, gelosos de la meva habilitat, i el meu exit, fins i tot el meu venerat Pascual Maragall que deixà entreveure una fissura amb aquell 3% que va posar en perill tot un ordre establert –en un pacte de canalles– i que va posar a un president Mas, –llavors novençà– en un destret, que jo l’hagués resolt amb un “Avui no toca” i sant s’ha acabat. Avui em trobo en un trangol dificil pero la vida ens enseña, i us he de dir que si tornes a neixer faria el mateix, peró en tot el que he aprés aquests ultims dies aquesta vegada els diners els guardaria a la faixa com bon català, i als andorrans que els bombin.

Bé catalans heu de ser valents, la història ens jutjarà a tots, però precisament perquè els historiadors acostumen a ser funcionaris que cobren de la Generalitat , aquest petit incident amb prou feines mereixerà unes gotes de tinta. Des del meu refuji de la Cerdanya us dessitjo el millor i us dic a tots: “Ciutadans Visca Catalunya”.

Vicens Forner

~ por vforner en agosto 3, 2014.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: